dijous, 27 d’octubre de 2016

La ment participativa

Aquest matí al tren anava llegint el diari, i he anat a parar a un article que he trobat molt suggerent. El periodista Dídac P. Lagarriga hi presenta el pensament del filòsof polonès Henryk Skolimowski (Varsòvia, 1930), que parla de llibertat i d'espiritualitat, però també de participació. Deixeu-me citar aquí alguns fragments, que penso que valen molt la pena:

«Avui dia, no obstant això, estem envoltats d’una crida a la participació, cosa que ens pot fer confondre amb el que entén Skolimowski per ment participativa. Ell mateix ho assenyala i ens ensenya a diferenciar entre la veritable participació i el que ell anomena pseudoparticipació, la qual sorgeix “quan pensem que hi ha lloc per a la nostra intervenció creativa però de fet no és així, o és molt limitat”. “Succeeix quan les regles internes del joc estan ocultes i només un privilegiat les coneix, cosa que li permet manipular el joc pel seu propi interès. Amb aquesta il·lusió de participació donem el nostre consentiment tàcit al joc poderós d’altres”, explica aquest precursor de l’ecosofia, que afegeix: “És molt comú en el món d’avui. Si bé se’ns anima a participar, estem molt limitats per les regles del joc i això ens frustra. Volem participar creativament, però les regles ocultes ens emmordassen i incapaciten. La participació veritable és alegria i realització, i no frustració, ira, buidor i alienació experimentades quan la veiem restringida.»

«Perquè aquesta ètica participativa sigui funcional ha d’implicar “ el respecte i la responsabilitat pel benestar dels altres”, recorda Skolimowski. “L’exaltació de l’ambició i la satisfacció personal a càrrec del benestar general separen la persona d’un context de participació més ampli, i provoca finalment una profunda insatisfacció interior. El concepte participatiu aplana el camí a la comprensió holística de tot el que existeix. Ens indueix a celebrar la nostra unicitat sense permetre’ns l’arrogància o la superioritat”.»

«Aquesta participació imbuïda d’empatia, compassió, responsabilitat i necessitat de reverència, certament, dista molt de la noció de participació que s’utilitza habitualment, i suposa un cant a la llibertat i la creativitat des de la dignitat de la condició humana, sense excuses per aquest canvi de visió interior necessitat de vincle amb l’altre.»

Interessant, oi? Podeu trobar l'article sencer aquí:
http://www.ara.cat/estils_i_gent/ment-participativa-repte-futur_0_1676232373.html

També trobareu un article d'aquest autor sobre aquest mateix tema al blog CCCBLAB del CCCB:
http://blogs.cccb.org/lab/article_la-ment-particiativa/

Font de la imatge: Viquipèdia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada