divendres, 13 de gener de 2017

El dret a desconnectar de la feina


Llegeixo a Cinco Días que aquest 1 de gener va entrar en vigor, a França, una disposició de la polèmica reforma laboral aprovada l'any passat, que obliga a les empreses a establir certes mesures relacionades amb l'ús de les tecnologies de la comunicació en el treball. Segons s'explica a la notícia, la mesura implica:
  • Les empreses, a partir d'una determinada mida, o bé a demanda dels treballadors, estaran obligades a establir els criteris d'ús d'aquestes tecnologies.
  • Aquests criteris, en un principi, hauran d'estar consensuats amb els treballadors. Només si no és possible, aleshores l'empresari haurà de fer-ho pel seu compte.
  • Aquests criteris hauran de garantir l'anomenat "dret a la desconnexió", és a dir, el dret dels treballadors a no estar connectats fora de l'horari laboral (tot i que sembla que seria un dret amb matisos).
Pel que informen, algunes empreses com Michelin o Orange ja havien començat a donar passes en aquest sentit abans de l'entrada en vigor de la disposició.

Com que no m'he n'he pogut estar, he anat a veure el text de la llei i, efectivament, l'article 55 és molt explícit:

Les modalités du plein exercice par le salarié de son droit à la déconnexion et la mise en place par l’entreprise de dispositifs de régulation de l’utilisation des outils numériques, en vue d’assurer le respect des temps de repos et de congé ainsi que de la vie personnelle et familiale. À défaut d’accord, l’employeur élabore une charte, après avis du comité d’entreprise ou, à défaut, des délégués du personnel. Cette charte définit ces modalités de l’exercice du droit à la déconnexion et prévoit en outre la mise en œuvre, à destination des salariés et du personnel d’encadrement et de direction, d’actions de formation et de sensibilisation à un usage raisonnable des outils numériques.

Ara bé: també he vist que alguns mitjans han entès això com l'obligatorietat d'apagar el mòbil d'empresa, o de suspendre l'activitat dels servidors de correu electrònic fora de l'horari laboral.  Per exemple, RAC1 titulava: "França prohibeix per llei els correus electrònics de feina fora de l’horari laboral". Jo diria que no va per aquí, la cosa.

De fet, trobo que la clau és l'expressió "modalités de l’exercice du droit à la déconnexion". És a dir: el dret a la desconnexió es pot expressar de moltes formes, i el que cal és establir quines. I, per això, el procés ideal per a l'elaboració d'aquest document és l'acord entre empresa i treballadors. He anat a mirar el Codi de Treball (de fet, la llei aprovada és una llei de reforma del Codi de Treball) i el dret a la desconnexió apareix a l'article L2242-8, que és el fa referència a la "Egalité professionnelle entre les femmes et les hommes et qualité de vie au travail". En aquest sentit, aquest dret queda enquadrat dins el marc de la negociació de manera explícita, ja que apareix com a punt 7 dels àmbits de negociació (ja que hi som, apunto que l'article següent, el L2242-9, és el que condiciona l'aplicació d'aquesta normativa a la mida de l'empresa, com he comentat a l'inici).

Bé, haurem de seguir es desenvolupa el desplegament d'aquest dret a la desconnexió, ja que promet resultats interessants!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada