dimecres, 15 de març de 2017

Prohibir el vel islàmic a la feina? No és tan fàcil.


Ahir per internet van començar a córrer curiosos titulars sobre la legalitat o no de prohibir el vel islàmic al lloc de treball per part de l'empresari. Tot plegat venia a tomb de dues sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea publicades el mateix dia, i que feien referència a dos casos d'acomiadament de treballadores que es negaven a treure's el vel durant el desenvolupament de la feina. Com que els titulars sempre són equívocs (i les notícies que hi ha a sota sovint també), vaig decidir anar a les fonts, a veure què era el que la Cort europea havia sentenciat exactament.

Les sentències són dues:

En la primera (C-188/15), ens trobem el cas d'una ciutadana francesa, que fou acomiadada per negar-se a prescindir del vel islàmic. Segons el recull de fets, l'empresa verbalment li havia indicat l'interès per mantenir la neutralitat de la companyia davant dels clients. Quan un dels clients exigí a l'empresa que la treballadora l'atengués sense vel, l'empresa ho comunicà a la senyora. Davant la negativa d'aquesta a treure's el vel, l'empresa l'acomiadà.

En la segona (C-157/15), ens trobem el cas d'una ciutadana belga, que decidí portar el vel islàmic a la feina uns anys més tard de la seva incorporació a l'empresa. En aquesta empresa existia una normativa interna, de la que la treballadora n'era coneixedora, que prohibia mostrar qualsevol tipus de "símbol polític, filosòfic o religiós" justificat per l'interès de l'empresa de mostrar neutralitat davant dels clients. Igualment, al negar-se a treure's el vel, l'empresa l'acomiadà.

En tots dos casos, el tribunal estudia el conflicte a partir de la normativa europea, i té en compte que:
  • Portar símbols religiosos és una acció emparada pel dret a la llibertat religiosa.
  • No es pot discriminar les religions entre elles.
  • No es pot perjudicar els ciutadans pel fet de ser religiosos.
  • Existeix el dret de l'empresa a presentar-se davant els clients de forma neutra: "...el deseo de un empresario de ofrecer una imagen neutra ante sus clientes está vinculado a la libertad de empresa, reconocida en el artículo 16 de la Carta, y tiene, en principio, un carácter legítimo, en particular cuando el empresario sólo incluye en la persecución de esa finalidad a los trabajadores que, en principio, van a estar en contacto con sus clientes." (punt 38 de la sentència C-157/15).


Davant d'això, la Cort europea dóna la raó a la treballadora en el primer cas, i a l'empresa en el segon. Per què? En el primer cas entén que l'empresa permetia de facto l'ús del vel, fins que un client es va queixar. No era, doncs, tan important la neutralitat. I, com diu el tribunal, "la voluntad de un empresario de tener en cuenta los deseos de un cliente de que los servicios de dicho empresario no sigan siendo prestados por una trabajadora que lleva un pañuelo islámico no puede considerarse un requisito profesional esencial y determinante".

En el segon cas, en canvi, no s'observa aquesta arbitrarietat, ja que el motiu és exclusivament exercir la llibertat d'empresa, d'una manera proporcionada i no discriminatòria.

En conclusió: sí que hi ha una escletxa per a prohibir el vel islàmic, però és molt estreta. Davant d'això, m'agrada el matís que inclou l'article del diari Le Monde, un matís que es perd en molts titulars de Pirineus en avall: "Europe : les entreprises peuvent interdire le voile sous conditions".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada