dimarts, 4 d’abril de 2017

Relats personals, un llibre humà


Quan visitem la secció de literatura d'empresa de qualsevol llibreria, l'apartat dedicat a la gestió de persones és ple de missatges altisonants: talent, empoderament, equips d'alt rendiment... Tot plegat pot dibuixar-nos a la imaginació la figura del responsable de recursos humans com una espècie de superheroi amb corbata (o amb camisa Quechua, si es tracta d'una start-up) capaç d'arrossegar darrere seu un exèrcit de treballadors hipermotivats, assedegats de cooperar creativament per a construir noves experiències que sedueixin els consumidors (uns consumidors plenament identificats amb la marca, gràcies a la tasca de brand advocacy que aquests mateixos treballadors han dut a terme a través de les xarxes socials). Però, voleu dir que això és així a la vida real?

El llibre que avui us presento, haig de reconèixer-ho, el vaig comprar per casualitat. Senzillament, perquè va aparèixer a la llista de recomanacions d'Amazon quan vaig afegir el llibre Knowmads a la cistella. Em va atraure el text de la contracoberta: "A lo largo de sus páginas, sus autores, diez directores de Recursos Humanos, descubren su visión sobre las experiencias y vivencias de las personas que conforman las empresas y cómo abordan los retos de la gestión humana en su día a día."

El llibre no és ficció, perquè mostra la realitat. Tampoc no és periodisme: la protagonista, Irene Díaz, no existeix. No és una novel·la, perquè no té un principi, una trama i un final. No és un llibre d'empresa, perquè no explica com gestionar millor els recursos humans. Potser, senzillament, es tracta d'un exercici de sinceritat. D'honestedat. És una catarsi col·lectiva per part d'unes persones invisibles, els responsables de recursos humans que han fet de coautors, que han pres la paraula per explicar allò que mai ningú no els pregunta: i tu, com et sents?

El llibre és una estada en una empresa imaginària, fruit de la barreja de diverses empreses reals. És un viatge per les diverses experiències d'Irene Díaz, una responsable de recursos humans, des de diversos punts de vista: el del treballador, el del director, el de l'amiga, el de la família, el d'ella mateixa. Com es viu haver d'acomiadar algú? Com es viu haver d'acomiadar a molts? Com es viu saber que a ningú no li importa com ho visquis? Com es motiva el responsable de motivar els altres? Quin cost personal té ser un gestor de persones?

S'equivocarà, però, qui es pensi que el llibre és un memorial de greuges. Tampoc no és una bomba de sensibleria (eh, pateixo molt, estimeu-me!). És una reivindicació de l'ofici de director de recursos humans des d'una perspectiva humanista. És un llibre de psicologia, de sociologia, de filosofia de la vida quotidiana. En un dels capítols, Irene es pregunta: "¿Sigo creyéndome esas ideas que me hicieron aterrizar en Recursos Humanos?". En la pregunta ja hi viatja la resposta.

Manuel Pozo (coordinador)
RRelatos HHumanos
LID Editorial
Primera edició: novembre del 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada