dimecres, 4 d’octubre de 2017

Recursos humans, violència i gestió emocional


A Catalunya, la tardor ha arrencat molt calenta. Després de set anys de mobilització contínua, els esdeveniments s'han accelerat frenèticament, en una espiral mai no vista fins ara. Vam començar amb l'aprovació de les lleis del referèndum, i de la transició nacional. I amb les massives mobilitzacions de la Diada. I amb la imputació de la major part d'alcaldes catalans. I amb l'entrada de la policia a les seus del govern, la detenció de càrrecs de la Generalitat, i la resposta ciutadana posterior. I amb la caça i captura d'urnes i de paperetes. I la celebració del referèndum, i la brutal repressió policial amb 900 ferits. I l'aturada de país. Ara tenim sobre la taula una declaració d'independència, la intervenció de la Generalitat per part de l'estat, i la detenció i inhabilitació de càrrecs electes. I, de tot això, les empreses no en queden al marge.

Aquests dies, molts ciutadans han viscut por, han viscut indignació, han viscut impotència. Tenim els sentiments a flor de pell, i no tenim temps per a digerir el que està passant. A les saletes del cafè, als passadissos de l'empresa, els treballadors tenen necessitat de parlar-ne, de compartir-ho. Molts tenen fills que per primer cop han vist una càrrega policial. Molts tenen amics o familiars que han estat ferits. Molts es pregunten per què està passant això. I els mitjans de comunicació no ajuden a asserenar-nos: milers d'imatges, centenars de vídeos, bombardeig de notícies, debats plens de crispació. Com pot un treballador fer vida normal, si diumenge va fer guàrdia a un col·legi electoral des de les cinc del matí, dilluns va anar a treballar, dimarts va sumar-se a l'aturada i va tallar carreteres pel matí i va manifestar-se per la tarda, i dimecres ha tornat a la feina amb la incertesa de saber què passarà dijous?

Davant d'això, a les empreses, el paper del responsable de recursos humans és clau. Cal acompanyar emocionalment els treballadors, per tal que puguin dur a terme la seva feina de la millor manera possible. És el que necessita l'empresa, i és el que necessiten ells.

En aquest sentit, proposo alguns aspectes per a abordar-ho:
  • El lloc de treball ha de ser un espai de seguretat. Aquests dies s'ha viscut por, s'han sentit crits, s'ha vist violència. Sempre, però ara encara més que mai, cal garantir que els treballadors no visquin això en el seu dia a dia laboral. Cal sensibilitzar els responsables d'equip, els líders: són dies de tenir-nos cura els uns dels altres.
  • L'empresa ha de ser exquisidament neutral. Pot ser que molts treballadors no vulguin participar en cap mena de mobilització. Però pot ser que d'altres sí que ho vulguin, portats per la indignació o la ràbia pel que han vist o sentit. Cal estudiar individualment cada demanda amb la major empatia possible. No es tracta ni d'afavorir la mobilització, ni d'entorpir-la. Hi ha dies personals? Queden dies de vacances? Es poden fer torns? Es permet la flexibilitat horària? Es pot compensar les hores treballant des de casa? Parlem-ne.
  • Asserenem els ànims. En calent, les decisions són perilloses. I, quan no tenim temps de pair el que veiem, podem reaccionar amb impulsivitat, ja no només en aspectes polítics, sinó també relacionals o professionals. Calma. Donem-nos temps per prendre decisions. Deixem els acords per després del cafè. Comptem fins a deu.
  • Garantim espais de diàleg. Moltes persones poden tenir la necessitat de parlar del que ha passat, o està passant. Passem la major part de la vida a l'empresa, amb els companys de feina. Cal garantir que hi ha espais per poder parlar, per poder compartir. I que es pot fer sense generar conflicte. Pot semblar una pèrdua de temps, però no ho és: els treballadors estaran més relaxats. I, encara que puguin ser temes conflictius (segur que hi ha opinions diferents), és molt pitjor prohibir el diàleg, perquè es pot convertir en un ressentiment invisible que acabi apareixent més tard de forma més greu.
Vénen dies difícils, i els responsables de recursos humans no poden dimitir de la seva obligació d'atendre i vetllar per les persones.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada