dijous, 12 d’abril de 2018

Xavier Marcet: "Si no us marxen els treballadors, teniu un problema"


Ahir es va dur a terme a Terrassa una trobada dels directors gerents i pedagògics de l'Escola Pia de Catalunya. El matí es va dedicar a treballar objectius de cara al curs vinent en el marc del Suṁṁem, però a la tarda el protagonisme se'l va endur Xavier Marcet, president de la consultora d'empresa Lead To Change, i expert en innovació estratègica i lideratge (i antic alumne de l'Escola Pia de Terrassa), que va venir a fer una xerrada sobre quin ha de ser el perfil dels líders en la societat actual. La xerrada va tenir dues parts, us comparteixo aquí els apunts que vaig anar prenent de cada una d'elles.

A la primera part, titulada "La suma d'intel·ligències", va fer una fotografia dels grans reptes que ha d'afrontar avui la nostra societat. De tot plegat, en destaco aquestes aportacions:
  • Tot i que va dir que no entraria estrictament en l'àmbit educatiu, ja que no és la seva especialitat, va recomanar una lectura, centrada en com ha d'evolucionar l'educació (superior) per respondre a les necessitats educatives actuals: Robot-Proof. Apuntat a la wishlist d'Amazon!
  • Als anys noranta ens preguntàvem: "D'això d'internet, voleu dir que n'hi haurà per a tant?". Avui fem el mateix amb la intel·ligència artificial i, a més, hi afegim: "I, a mi, m'afectarà?". La resposta és: sí, i sí.
  • La internet de les coses és que tot estigui connectat: nosaltres també ho acabarem estant. Potser d'entrada fa basarda, però si servís per a curar-nos un càncer, ens hi resistiríem?
  • Les tecnologies emeten dades, i aquestes actualment ja podem emmagatzemar-les i gestionar-les: és el que es coneix com a "big data". Hem de preparar els alumnes per a enfrontar-se a un volum d'informació que mai no podran abastar, i a treballar amb l'eina que en farà possible la gestió: la intel·ligència artificial.
  • La tecnologia no ens substituirà, però hem d'educar-nos per a una nova relació persona-màquina (perquè aquesta és ara intel·ligent). Aquest canvi implica un esforç, de manera que només se'n sortiran aquells que vulguin obrir-se al canvi.
  • La intel·ligència artificial ens permet crear coses sense provar-les, directament a través de simulació. Això obre la porta a nous materials: la propera revolució serà la revolució dels materials. Arriba el temps de relacionar bioenginyeria i salut: no sigueu hipocondríacs!
  • Estem entrant en l'època del treball líquid: es calcula que, el 2027, la major part de treballadors seran free-lance. Hem de formar-nos per a aprendre i desaprendre.

I, seguidament, va enllaçar aquesta part amb la segona, dedicada ja al lideratge, i titulada "Els 10 vectors del nou management". D'aquesta segona part, en vaig recollir els següents elements:
  • Als anys noranta, l'aparició d'internet no va canviar la manera d'organitzar les empreses i organitzacions. Avui, els canvis actuals sí que ho faran.
  • Avui, la presa de decisions no es pot fer com fins ara: la "planificació estratègica" (on volem arribar, com volem arribar-hi) ja no ens serveix, el món canvia més de pressa que la nostra capacitat de planificar. 
  • No en tenim prou amb planificar, però no sabem fer-ho d'una altra manera. Hem d'afegir-hi un segon element: adaptar-nos a l'entorn, és a dir, innovar.
  • Innovar significa crear posant-nos al lloc d'aquell a qui volem posar valor (l'alumne, el client...). Innovar és canviar la manera de pensar: de posar-nos les ulleres per a mirar el mòbil, a que el mòbil "graduï" la pantalla per adaptar-se a les diòptries de qui el llegeix. Aquests canvis només són reals quan arriben a nivell de les persones (en referència als treballadors). I aquí hi entra el talent: les organitzacions no tenim un problema de gestió del talent (el talent es gestiona sol), sinó de gestió del "no-talent".
  • Un valor imprescindible davant el canvi és l'agilitat: això crea noves sincronies i, per tant, noves habilitats de treball. La importància de l'agilitat prové de la centralitat del client: el client és imprevisible, canvia d'interessos sense avisar.
  • Les persones amb talent són aquelles que sistemàticament tenen millor resultat que la mitjana. Com puc saber si tinc talent? Si tens feina, si no tens temps, és que tens talent. I si en 2 o 3 anys no et passa res (professionalment parlant), o no tens talent, o els que t'envolten no ho saben.
  • En relació amb el punt anterior: quan vulguem innovar, no caiguem en la temptació de delegar-ho o encarregar-ho a "aquell que té temps".
  • En aquest context, el lideratge és fonamental: siguem participatius, però no dimitim del lideratge. El reconeixement del líder prové de la relació entre el que diu, i el que fa. Els líders, o són humils, o són mediocres.
  • L'objectiu del líder és fer que les persones trobin sentit en el que fan. No els ha de motivar: ja som adults, i la gent ha de venir motivada de casa. Si de cas, liderar és no desmotivar.
  • L'empresa la fan les persones, la diferència la marquen les persones: tan important és el "know-how" com el "know-who".
  • Tot plegat implica una transformació cultural. Què és la cultura (d'empresa, d'organització)? Allò que fem quan ningú no ens mira, allò que aprenem quan ningú no ens ensenya.
  • Dos elements clau: comunicació i síntesi: la síntesi és l'habilitat del futur. Només comunica qui supera la temptació de dir-ho tot. La síntesi, la brevetat, impliquen saviesa, perspectiva. El perfil del futur no és l'hiperespecialista, sinó el "T shaped people".
  • Autenticitat i ànima: les organitzacions amb futur són les organitzacions autèntiques, i amb ànima. Si a les reunions s'aproven decisions que se sap que quedaran en paper mullat, canvia d'empresa: aquesta no es creu el que fa. Pel que fa a l'ànima, costa molt definir-la, però quan una organització no té ànima, es nota.

Finalment, durant el diàleg que s'obrí al cloure l'acte, es van apuntar dues cosetes més:

Si la trobada va ser fantàstica, cloure-la amb les reflexions inspiradores de Xavier Marcet va ser un premi i un privilegi. I acabo el post destacant un punt que no he volgut esmentar abans, perquè me'l guardava per al final. Marcet va deixar anar una afirmació molt provocadora, encara més si tenim en compte les característiques del sector educatiu, un món de significativa estabilitat, on la norma és el "treball per a tota la vida". Intento reproduir-ho literalment: "Si no us marxen treballadors, és que teniu un problema. Els bons treballadors marxen. A l'inrevés: si els treballadors us marxen, enhorabona: vol dir que teniu bons treballadors."

Estem disposats o en condicions de passar d'una plantilla "stock" a una plantilla "fluxe"? Queda per a la reflexió.

divendres, 6 d’abril de 2018

El futur garrotxí del treball i el treball garrotxí del futur


Ahir al vespre, a la sala El Torín d'Olot, s'hi va celebrar una trobada de reflexió i diàleg sobre la realitat del mercat laboral de la Garrotxa, i els seus escenaris de futur. L'organitzava el Dinàmig, que és el consorci creat per l'Ajuntament d'Olot i el Consell Comarcal de la Garrotxa per tal de coordinar i impulsar la promoció econòmica de la comarca. Com que el programa feia molt bona pinta, vaig escapar-m'hi a treure-hi el cap. El primer que va sorprendre'm fou l'assistència de públic. A ull, diria que érem un centenar llarg de persones. No està gens malament! Obrí l'acte l'alcalde, en Mia Corominas. Va fer un breu discurs, però amb tres idees molt clares: cal seguir creant llocs de treball, cal millorar les condicions de treball, i cal garantir un bon nivell de vida a la gent que ve a la Garrotxa a treballar (cultura, serveis, escola...). I ho va lligar amb una reflexió: és responsabilitat de les empreses, però també de les administracions: aquestes han de crear les condicions necessàries, han de facilitar el funcionament de les empreses.

Seguidament fou el torn de Jordi Serrano, soci de Future For Work Institute, que féu la intervenció de caire més generalista, presentant els grans canvis en el món laboral que ens ha portat i ens porta el segle XXI. Va fer la broma que la seva xerrada de mitja hora podria durar-ne quatre, i el cert és que no anava desencaminat: la quantitat de reptes que va anar presentant va ser fenomenal, gairebé de cada un en podria sortir una xerrada monogràfica. Va ser la intervenció potser més interpel·ladora, la que va impactar més el públic. M'abstindré de fer-ne un resum, però sí que voldria destacar-ne alguns elements:
  • Parlar del futur del treball està de moda, i això és perquè vivim una època de grans canvis i moltes incerteses: una època de disrupció. 
  • L'empresa també viu amb preocupació aquesta disrupció, i hi reacciona donant molta importància a un valor determinat: l'adaptabilitat (la velocitat d'adaptació).
  • Això provoca un gran "canvi climàtic" (sic) en el treball: si abans parlàvem de "una feina per tota la vida" i després va venir el "diverses feines successives", avui el paradigma és el de "diverses feines alhora". I ho il·lustrà amb tres exemples: la deslocalització, la robotització/automatització i les noves plataformes de treball (Uber, etc.).
  • Els valors que actualment cotitzen a l'alça en el mercat de treball són: la curiositat i l'aprenentatge permanent, el perfil T (saber una mica de tot, amb algun aspecte amb major profunditat), la creativitat, el pensament crític (sobretot, la capacitat de gestionar l'excés d'informació), la flexibilitat, l'autonomia (relacionada amb la necessitat de rapidesa de les empreses, que demana que els treballadors facin via), la resiliència, les competències digitals (que, insistí, no tenen res a veure amb saber fer anar l'Excel), les habilitats socials i l'autoconeixement.

La següent intervenció fou a càrrec de David Moreno, soci consultor d'Activa Prospect, la consultora que ha avaluat la situació del mercat laboral de la Garrotxa. Presentà les principals conclusions de l'estudi, que són:

Fortaleses:
  • El mercat laboral mostra un bon equilibri entre la vocació productiva i la demografia: la Garrotxa és la comarca amb la quarta major taxa d'ocupació de Catalunya (un 67,8%).
  • El mercat de treball és autosuficient, es pot parlar d'un "mercat de treball de proximitat" (tres de cada quatre treballadors triga menys de vint minuts per anar de casa a la feina).
  • La recuperació econòmica ha comportat una important creació d'ocupació, que ha superat les xifres anteriors a la crisi.
  • Els serveis i la indústria mostren un important dinamisme (mentre que el sector primari baixa, i la construcció està estancada).
  • L'atur, d'un 7,8%, és similar a l'anterior a la crisi.
  • Les condicions laborals es troben per sobre de la mitjana catalana (per exemple, la taxa de mileuristes és del 27,8%).
  • Els estudis de Formació Professional estan molt diversificats, i desperten interès creixent entre els joves.

Febleses/amenaces:
  • La comarca pateix un important envelliment, que posa en dubte el relleu generacional a les empreses.
  • Existeix un important atur en determinats sectors, especialment els majors de 55 anys i els estrangers.
  • Ha augmentat la contractació temporal i de curta durada, i la contractació via ETT.
  • Falta transparència en el mercat laboral.
  • Falten perfils d'alt nivell de formació (especialment científics i tecnològics) que cal anar a buscar fora de la comarca.
  • Hi ha poca vocació industrial entre els joves.
  • La formació ocupacional i permanent oferta pels agents és escassa (tot i que les empreses la supleixen amb formació pròpia).

Reptes:
  • Formació: una formació per al treball, amb capacitat d'adaptació a les demandes del mercat.
  • Ocupació: resoldre el repte demogràfic, augmentar l'ocupabilitat, millorar l'emparellament oferta-demanda, i abordar l'obsolescència de la formació dels sèniors.
  • Equitat: atendre els col·lectius més desfavorables (via polítiques socials, o economia social).
  • Governança: coordinar millor les polítiques (educació, turisme, indústria...) i reforçar la cooperació entre els sectors públic i privat.

Finalment, l'acte conclogué amb un diàleg, on hi participaren els dos ponents, acompanyats de Francesc Baqué (empresari amb llarga trajectòria de gestió dels RH), Mariona Mañà (tècnica del servei d'ocupació de Mas les Mates), Jordi Antiga (director de l'IES Garrotxa) i una psicòloga a l'atur (nota: si mai modereu una taula rodona, o bé repetiu diverses vegades els noms dels participants, o bé els projecteu a la pantalla, però si els canteu seguits i de pressa és impossible anotar-los tots). Del diàleg en ressalto diverses frases:
  • "L'ocupabilitat és el teu valor en el mercat laboral".
  • "És molt important la intermediació: ajuda a trobar potencial quan no trobes el perfil".
  • "Et demanen especialització, t'especialitzes, i llavors la teva àrea s'estanca, i et quedes penjat".
  • "No és un tema generacional [parlant sobre els millennials] sinó de viure al segle XXI: jo també vull una feina motivadora on treballar a gust!".
  • "El teu perfil [dirigint-se a la psicòloga] és molt necessari, si bé això no vol dir que t'ofereixin una feina del teu perfil concret: potser te l'hauràs de crear".
  • "El boca-orella també és una dificultat de cara a estudiar les tendències del mercat de treball".
  • "Hem de deixar d'inventar la sopa d'all, com quan després de la creació d'Infojobs, al cap de quatre dies l'administració va respondre creant el seu infojobcito que, a més, no funciona!".

En resum: dues hores xalant com un mico, gaudint d'una reflexió i un diàleg amè i alhora rigorós sobre treball i recursos humans, amb visió local i global. Enhorabona, Dinàmig, podeu organitzar més trobades com aquesta!