dimarts, 10 de juliol de 2018

Motivar amb (cons)ciència


Coneixia Luis Jiménez (bé, de fet coneixia L. Jiménez, ja que és així com es presenta habitualment) del seu blog Lo que dice la ciencia para adelgazar, un interessant redol a les xarxes des d'on es dedica a combatre les falses teràpies i les llegendes urbanes sobre l'alimentació. I sabia d'ell que havia publicat diversos llibres de divulgació científica relacionats amb la nutrició i les patologies com el sobrepès i l'obesitat. Per això, quan em va aparèixer aquest llibre a la llista de recomanacions personalitzades d'Amazon, em va picar la curiositat. No esperava que, entre la llarga llista de llibres sobre recursos humans i gestió de persones, m'apareixeria una proposta com aquesta. Ho admeto: va ser, efectivament, una compra impulsiva. Però que algú que s'havia guanyat cert respecte com a reivindicador del mètode i l'escepticisme científic decidís entrar en l'espinós món de la motivació significava que tenia coses importants a explicar. Més importants que els reguitzells repetitius i insípids de frases motivacionals a les que estem acostumats, vull dir.

La veritat és que ho vaig encertar de ple. Ni una sola pastelosa frase Mr. Wonderful. Ja d'entrada, comença fent dissabte: la força de voluntat no existeix. O, com diu ell (els científics són prudents), encara ningú no ha pogut demostrar que efectivament existeixi, mentre que sí s'han pogut demostrar mecanismes alternatius que expliquen els mateixos fenòmens de comportament. Per tant, oblidem-nos de "endavant, tu pots: només depèn de tu". Doncs no. I comença desmuntant aquesta visió, perquè precisament ell proposa deixar de pensar en termes de voluntat, i començar a pensar en clau de motivació. Pura anàlisi comportamental: que fa que prengui la decisió de dur a terme una determinada acció, i no una altra? I aquí comença a desplegar el seu vast coneixement sobre les ciències del comportament, des de la neurociència fins a la psicologia.

Jiménez proposa un model bàsic d'esquema de la motivació, un cercle infinit format pels elements desig, decisió i benefici. Un cercle que serveix per a entendre la motivació en dues direccions: en positiu (la motivació) i en negatiu (la desmotivació). Un cop té aquest cercle de tres elements, l'omple amb els mecanismes que determinen el desig: interès, autonomia, relacions i competència. I, amb aquest model tancat, comença a mostrar-nos la seva utilitat. Primer de tot, presenta diverses situacions "model", i les analitza a partir d'aquest esquema. I, seguidament, s'allunya de l'esfera hipotètica, i ens presenta històries reals, que també estudia i explica tot aplicant-hi el model. I funciona.

Fins aquí, són els tres primers capítols del llibre. El següents capítols, per al meu, gust, perden la força que tenen els anteriors. El quart capítol el dedica a la relació entre motivació i salut, ja que no podem oblidar que és la seva especialitat. Com aconseguim motivar-nos per a fer esport? I per a canviar d'hàbits alimentaris? Està bé, però si t'interessa el tema. I el cinquè capítol el dedica a la motivació en el treball i en els estudis, però més centrat en aquests darrers (tot i que fa esments interessants al paper del salari, i a la diversitat de motivacions conseqüència de la diversitat dels treballadors). Si teniu a casa fills adolescents valdrà molt la pena que hi feu una ullada, això sí. Finalment, el sisè i darrer capítol el dedica a proposar com elaborar un pla de motivació, però si heu llegit a fons la primera part del llibre, això us sonarà a resum.

Ara bé: no vull pas que això sembli una crítica, ans al contrari: els tres primers capítols del llibre ja valen per ells sols que el compreu. Si sou dels que us toca motivar persones i equips, aquest llibre és la millor joia que podeu tenir sobre la taula. Perquè tindreu, si no totes les eines (això depèn ja de cada casa), sí el marc mental per a identificar les motivacions perjudicials (us sona allò de la procrastinació?) i desmotivar-les, i elaborar un pla d'accions per a motivar els treballadors sense que esdevingui una política en el fons desmotivadora. No és poc, no us sembla?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada