dijous, 3 de gener de 2019

Un cant a l'assertivitat


Tenia una reunió a Vilanova, i vaig anar cap a Sants, a buscar el tren. Però no vaig mirar l'hora (fet i fet, tampoc no hagués pogut arribar-hi abans) i, quan vaig ser a l'estació, aquest acabava de marxar. Tocaria esperar una estoneta. Com faig altres cops, vaig anar a matar el temps tot tafanejant el quiosc de l'estació, que sempre sorprèn amb alguna portada de revista, algun titular de diari, o algun souvenir curiós. I va ser llavors quan vaig trobar-hi aquest llibre.

L'assertivitat és un concepte força en voga dins l'àmbit de la gestió de persones. Forma part de la llista de paraulotes que, dia sí dia també, se senten o es llegeixen en els blogs i podcasts de l'àmbit. Precisament feia poc n'havia estat parlant amb uns companys sobre aquesta... actitud? competència? tècnica? capacitat?, i havia convingut que potser valdria la pena aprofundir-hi una mica, ja que el fet de sentir-ne molt a parlar no implica necessàriament conèixer-la millor.

Durant el viatge a Vilanova, vaig devorar el llibre. Si calgués resumir-lo en tres línies, diria que és:
  • Un llibre sobre l'assertivitat.
  • Un llibre per a l'assertivitat.
  • Un llibre des de l'assertivitat.

Les autores insisteixen en que l'assertivitat és un art, i en aquest sentit el llibre és poesia en prosa: pel ritme acurat, pel llenguatge precís, i per la delicadesa amb que acompanya. Només un detall, prou significatiu: el fil conductor del llibre són les flors. I estem parlant d'un llibre dels anomenats "d'empresa". Ja m'enteneu, doncs.

Pel que fa al contingut, vaig ressaltar-ne diversos elements (però potser se'n podrien destacar d'altres). En tot cas, els meus subratllats inclouen afirmacions com que l'assertivitat és una actitud personal, i no pas una tècnica. Això comporta que, si hom s'esforça a ser assertiu a la feina, probablement ho esdevindrà també al carrer, o a casa. O que l'assertivitat parteix de la premissa, necessària però no suficient, de l'existència prèvia de la voluntat de ser una persona assertiva. També, que ser assertiu implica temps. O, finalment, que ser assertiu és ser respectuós amb els altres i amb un mateix, de manera activa i conscient: en un context comunicatiu, ser assertiu vol dir ser prendre consciència de les violències, sovint invisibles, que s'estableixen en la comunicació. En aquest sentit, i això és ja de collita pròpia, l'assertivitat seria una forma de comunicació mediadora.

El llibre és una petita joia. Jo, potser perquè a voltes admeto que sóc massa quadriculat, en algun moment potser l'he trobat un pèl massa ensucrat. Ara bé, això no li lleva cap mena de valor al contingut, que és molt bo. No hi busqueu tècniques, ni "trucus": la lectura del llibre el que us farà és fer-vos reflexionar sobre la vostra actitud comunicadora, i en aquesta reflexió és on hi trobareu els camins per a esdevenir cada cop més assertius.

I, per què cal ser més assertius? En el món dels recursos humans i la gestió de persones, ens interessa l'assertivitat per dos motius. En primer lloc, perquè promoure l'assertivitat ens afavorirà unes relacions de grup i d'equip més sanes i eficients. Però, i potser més important, perquè l'assertivitat és una eina de tractar amb persones. I saber tractar amb persones de la millor manera possible hauria de ser un dels pilars del nostre dia a dia, no ho creieu?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada